Carretilles

Un dels trets característics dels diables festius catalans és l’ús d’un artifici pirotècnic que, situat a l’extrem d’una maça o forca, gira produint un efecte de paraigua de foc sobre el seu portador. L’anomenem carretilla, paraula de sonoritat forana però que sembla l’única que, històricament, s’ha emprat. Potser per aquesta sonoritat, i pel fet de no haver estat publicada als diccionaris normatius -tot i que, ara, el Termcat ja la recull-, s’ha intentat trobar un mot equivalent. A finals dels anys setanta, el programa de festes de les Borges del Camp -una població amb una continuada tradició de ball de diables- traduïa carretilla per carrutxa, una denominació que va fer certa fortuna, que encara avui s’empra puntualment i que va inspirar el nom d’una associació cultural. També s’ha fet servir correcames, nom que correspon efectivament a un tipus de carretilla -el coet borratxo que, un cop encès, es mou a l’atzar- però que no correspon a la dels diables. O roda, denominació massa genèrica.
Altres propostes esdevenen divertides curiositats. Sense anar més lluny, aquest mateix diumenge, en aquest diari s’afirmava que els milers de diables concentrats a Vila-seca havien cremat seixanta-mil «carretons». Sort que ahir ja eren carretilles.

Publicat a El Punt, 4/01/2003