El nano del Montesol

El passat dimecres es va presentar el cartell de la festa major d’enguany. De bon començament, i donant resposta a la tòpica pregunta que sempre es fa, us diré que m’agrada força. D’altra banda, em confeso admirador de Montesol. És un artista que m’ha interessat com a dibuixant i encara més com a guionista, per la seva capacitat de retratar, d’una forma divertida, les pel.licules de la vida diària, les misèries de la modernitat, o les contradiccions dels urbanites d’esquerres o amb inquietuds ecologistes… Unes històries referides a Barcelona extrapolables, però, a altres quotidianetats locals. Com les tires de Neo i Post al Diari de Barcelona, dos personatges —segons defineix la presentació del recull editat per Quaderns Crema—  «d’aquella generació que va sortir de l’adolescència enlluernada pels hippies anglesos i pels estudiants francesos dels anys seixanta, que va lluitar durant la dècada següent per fer una vida en contra o al marge del franquisme i que, després de la resaca del desencís, es troba ara, a les acaballes dels anys vuitanta, instal.lada a la cresta vertiginosa de la modernitat».

El cartell té elements prou suggerents. L’eix és un dos de set dels Xiquets de Reus, motiu que, a banda del simbolisme del castell com a representació d’un esforç social conjunt, fa una aportació més a aquest any del desè aniversari de la colla castellera reusenca. Els edificis, l’ajuntament amb bandera o un fanal característic situen l’escena en un Mercadal festiu.

En el cartell hi apareix també, destacat, un cap-gros impactant, vermell, dibuixat a l’estil dels personatges de Montesol —que, al primer cop d’ull, em va recordar el Jordi Piñol de Barcelona 1992— que trenca obviàment amb la resta d’elements representats en el cartell, en la mesura que no en vol representar cap dels existents a la ciutat.

El mateix Montesol va explicar la presència d’aquest personatge a partir de la necessitat que té la festa d’incorporar components actuals i pel fet de que els nans  tenen una estètica més aviat vuicentista. L’IMAC ha anunciat que està estudiant la possibilitat de construir efectivament aquest cap-gros i afegir-lo al conjunt.

Sens dubte, aquesta pot ser una proposta que generi pol.lèmica. Penso, però, que parlar d’aquest cap-gros en concret seria una visió reduccionista d’un debat molt més interessant que, encertadament, l’artista ha aportat amb el seu cartell. Un debat sobre com es pot actualitzar la festa i, sobretot, si aquells aspectes que considerem tradicionals, han de quedar fixats en una estètica i uns esquemes determinats pel passat històric.

En definitiva, una reflexió sobre tradició i innovació a la festa, que no és gens nova i que ha estat molt  present, en els darrers anys, dins el moviment ciutadà que ha impulsat la represa de la festa al carrer, en jornades sobre música i en debats sobre cultura popular.

Recordo, només a tall d’exemples concrets, que fa onze anys el primer element festiu que s’incorporava a la festa major, era un animal sense cap mena de tradició: la cabra de la cercavila de foc de la nit de sant Joan. O el procès reivindicatiu i de substitució dels gegants negres. O que, fa molt pocs dies, comentava amb el Màrius, de la colla gegantera del Carrasclet, la seva experiència de creació d’un element festiu. Evidentment que es poden incorporar nous personatges a la festa. El que es important també és reflexionar sobre els mecanismes que fan d’aquests, uns signes col.lectius. El nano del Montesol, fent referència a l’estètica, és, per a mi, l’aportació més interessant del cartell de la festa major 1991.

Caldrà segurament tornar a parlar d’aquest tema. De moment, haurem d’esperar que el cartell surti d’impremta i sigui més conegut. Mentrestant us proposo rellegir àlbums com Vidas ejemplares  o Opisso y Dora. Si no hi són, proposo la seva immediata incorporació a la biblioteca de l’IMAC.

Publicat al Diari de Tarragona, maig de 1991.