Baldufes

De tant en tant, podem observar com es reciclen per al consum infantil contemporani els antics jocs tradicionals, com a nous productes de quiosc o com a suport promocional de patates fregides i altres productes suposadament alimenticis. Fa un temps van ser els ossets, fabricats en plàstic i rebatejats com a gogos. I encara són vigents –però en total davallada, substituïts pels imants– els patacons o tazos. Uns i altres han retornat al repertori infantil saltant-se, pel cap baix, una generació. Ara toca a les baldufes.
Són petites, es munten a partir d’una làmina de plàstic i giren força bé. Ara es diuen spinners, tot i que, aquest cop, el nom de baldufa resisteix.
Les baldufetes es presenten envoltades d’un llenguatge de lluita i violència que, per un moment, et pot fer pensar que dins la bossa hi trobaràs alguna mena d’arma domèstica: suma más poder, spinner destroy… sembla que, anunciades com a simples baldufes, tindrien força menys atractiu.
Mentre observo el ràpid giravolt d’una d’aquestes baldufes i els seus canvis de direcció sobre un terra que no és perfectament llis, penso que, potser si que són com una metàfora dels enginys militars. Sofisticadament precisos però imprevisibles en els efectes. La meva filla em reclama la baldufa mentre penso en la guerra i en quants innocents hauran de morir pel cobejat petroli.

Publicat a El Punt, 21/01/2003